dimarts, 28 de febrer de 2012

Intercanvi 2n d'ESO amb Kirchzarten

INTERCANVI D’ALUMNES DE 2N D’ESO ENTRE L’INSTITUT DE PREMIÀ DE MAR I L’ESCOLA ALEMANYA DE KIRCHZARTEN
Hem arribat tots bé a Kirchzarten.




Com ja va sent tradició, al desembre de 2011 els nostres alumnes de 2N d’ESO, acompanyats de tres professores del centre, van sortir cap a Kirchzarten (petita població situada a 10 Kms de Freiburg- Alemanya), per gaudir de l’intercanvi amb companys alemanys de la mateixa edat.
El nostres alumnes van ser rebuts amb tota cordialitat, tant per les seves parelles lingüístiques com per les famílies d’acollida.  Al llarg de nou dies es van dur a terme un seguit d’activitats lúdico-formatives majoritariament compartides amb els companys alemanys, com la sortida a Freiburg (on van fer una ginkana fotogràfica) i a Estrasburg, la visita al Technorama de Winterthur i d’altres excursions per la zona. Malauradament es va haver d’anular, per manca de neu, l’excursió amb raquetes de neu, que tant il·lusió feia els nostres alumnes, però si  que es va poder fer, aquesta vegada amb un tou de neu, la sortida a un castell proper.
Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’assistir a algunes classes de l’escola d’intercanvi i viure una altra forma de fer.

El dia 13 de març vam rebre a Premià de Mar els companys alemanys amb igual alegria. Durant la seva estada s’han fet diferents activitats, com ara la sortida a navegar i la sortida al bosc vertical, van visitar el Camp nou, el parc Güell  i el barri gòtic, i també van anar a Empúries.
El dissabte 17 de març es va fer una “botifarrada” al pati del nostre centre amb la participació de totes les famílies implicades. I el dia abans de marxar, els mateixos pares d’acollida es van organitzar per sopar tots plegats.

Ambdues parts han quedat molt satisfetes d’aquest intercanvi que educa en valors fora de l’aula.

                                                           Margarita Caballé, professora acompanyant.



2 comentaris:

  1. L'¡intercanvi organitzat entre Alemanya i Catalunya ha sigut una bona experiència, que ens ha aportat noves coses, nous coneixements i sobretot una amistat que no podem perdre mai. Ha sigut una autèntica possibilitat de poder fer noves coses i aprendre com conviuen també altres persones d'altres llocs. També hem pogut augmentar la relació entre altres companys del nostre mateix institut amb els que quasi ni parlàvem i poder gaudir de moltes bones estones amb ells i també amb els altres alemanys.

    Júlia Calvo, Alumna de 2n d'ESO

    ResponElimina
  2. Cada vegada que penso en aquell intercanvi que va acabar fa poc m’agafa molta tristesa, ja que no els tornaré a veure’ls mai més.
    Penso el aquell dia, el 12 de desembre, que els alumnes de 2ºESO van emprendre el viatge cap a Kirchzarten, el poble del intercanvi. El comiat va ser molt emotiu, però finalment se’n van anar. Van agafar el vol de gairebé les 12h del migdia i van arribar allà a les 2h, a Basel.
    Quan van arribar a l’escola, tots estaven molt nerviosos, ja que per fi coneixerien finalment i personalment la seva parella.
    Així va acabar el primer dia, tots molt nerviosos i preocupadíssims.
    El dia següent tots es van trobar a l’escola i van comentar tot el que havien fet i el que havien parlat. Així que a partir d’aquell dia totes les coses van anar a millor.
    Durant aquells dies van fer diferents activitats: anar a la bolera, a Strasburg, al Tecnorama...
    El cap de setmana no hi havia cap activitat prevista, i cada parella va fer el que va voler.
    Clar, i quan ja portes uns dies amb ells ja t’acostumes, ja tens una relació d’amistat i quan arriba el dia d’anar-se’n doncs passa el que passa, hi ha plors.
    -I ara vindran ells –pensen ells-.
    Doncs sí, ara falta la segona part.
    El 12 de març, tots els alemanys van arribar a les 22h a Premià.
    Els van rebre amb molt d’entusiasme, els hi van fer una pancarta i tot! Si que és veritat que van arribar fets caldo i amb molta gana, però va ser una benvinguda molt bonica.
    Com ja es coneixen doncs no van estar tan nerviosos com la primera vegada.
    Durant tots aquells dies van ser una passada de gran, van fer moltes activitats i van passar moments inoblidables.
    Van poder gaudir d’uns dies espectaculars: anar al Camp Nou, Empúries, les platges de l’Escala, el bosc vertical, i Barcelona.
    Me’n recordo que en el bosc vertical van haver-hi moltes rialles, i al Skating, moltes caigudes...
    Finalment l’últim dia va ser un desastre, tota la gent plorant... Un comiat molt sorprenent i maco.
    I ara quan penso, em dic, quina llàstima que s’acabi tan aviat, amb la bona relació que teníem tots. I a demes que una persona no s’oblida fàcilment, si li has agafat molt de carinyo.
    Guillem Tur, alumne de 2N d’ESO

    ResponElimina